El codi no em fa por (pam i pipa, pam i pipa) 1


Just abans d’anar-me’n a estudiar Imatge, vaig crear un ‘tria la teva història’ amb flash. Es deia l’Emmascarat Justicier i es tractava d’un híbrid entre monkey island, south park i negu gorriak. Aquest va ser el meu primer contacte amb la programació: L’ Action Script.  Per coses de la vida, no vaig fer gaire res més fins al cap d’uns anys; Sí durant el Boom de ‘les webs flash’. Van passar encara uns anys més fins que vaig atrevir-me a tocar una cosa que es deia Javascript i jQuery. Servia per fer moure coses. Remenant Javascript i jQuery, vaig descobrir el Mozilla Popcorn: Una petita llibreria que et permetia disparar events en funció de la línia de temps d’un vídeo. A partir d’aquí, em vaig obsessionar en fer vídeos interactius i en convertir la plataforma web en una plataforma per la distribució de continguts enriquits. La meva aproximació, però, era poruga.

No va ser fins el 2015 que em vaig llençar de cap i sense cap més complexe a programar JS. M’he aplicat el cuentu d’en Robert Rodriguez que, no sé exactament com ho fa anar però, diu: ‘Deixa de taladrar la gent amb què vols ser director de cine i sigues director de cine’. Doncs això: Sóc programador JS. He perdut la por al codi i estic disposat a fer-lo servir. Sí, és una amenaça 😉

 

CompartirTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone