Drons: Ja toca?


Sempre m’he mirat amb molt d’escepticisme el paper dels drons en la producció audiovisual. La majoria d’imatges que hi ha penjades estan mal gravades i no compleixen les condicions per ser considerades un bon pla. Panos inacavades, mala exposició, moviments bruscos, enquadraments dolents… A l’altre extrem, hi ha plans senzillament cinematogràfics. La cosa és que, narrativament parlant, aquests plans només serveixen com a plans de situació i/o obertura.

Els drons que captaven imatges en condicions eren molt cars. Els drons que eren barats no donaven unes imatges satisfactòries. Només especialitzant-te en la producció d’aquest tipus d’imatges tenia sentit passar pel procés d’aprenentatge i compra d’un dron. Perquè tinguem-ho clar, generar imatges aèries no es fa només comprant un dron i sortint a gravar. No. Operar un dron requereix perícia i experiència. És per tot això que mai m’he mirat els drons amb gaire interès. Mai fins ara.

La darrera iteració de DJI i la presentació del Mavic m’han embogit. En vull un, el necessito. La baixada de preu del Phantom 3 estàndard, el Phantom 4 pro i el Mavic Pro són tres màquines que tard o d’hora tindré. La qualitat preu d’aquests productes és ideal. Totes les avantatges que abans sentia i llegia dels fanboys dels drons, a aquest preu, cobren sentit. He decidit que aprendré a pilotar drons i que me’n compraré un. Tinc molt clar que en vull extreure, però primer he d’aprendre a volar:

El primer que he fet ha estat comprar-me un dron Syma X5c per menys de 50 euros. Aquest trasto és indestructible. És la millor pensada que he tingut en temps. Després del dia de vídeo, l’he fet volar uns quants cops més i la veritat és que va molt bé per entendre la lògica del vol i per perdre la por.

CompartirTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone