Estrips (esquema de conflicte)

L’esquema de conflicte és la base de la metodologia “estrips”. L’esquema de conflicte ens permet teixir un conflicte, produïble, de manera ràpida i senzilla. L’essència de la metodologia estrips és l’essència mateixa de la narrativa de ficció: El conflicte, el drama.

L’esquema de conflicte és un esquema amb 7 parts que cal omplir amb elements narratius que els participants tenen al seu abast. Això ens permet teixir un autèntic conflicte que posteriorment haurem de convertir en una seqüència d’accions o esdeveniments..  Podeu llegir com s’omple l’esquema aquí.

mètode estrips
Esquema base del mètode estrips

El mètode “estrips” parteix d’una idea bàsica: Tota història digna d’explicar exposa un conflicte. Si no hi ha conflicte no hi ha res a explicar. L’esquema de conflicte serveix per no perdre’ns en les variables i poder construir un conflicte produïble de manera ràpida.

Quan dic produïble vull dir que sigui possible de gravar. Aquest mètode ens permet crear un conflicte amb elements que tenim a l’abast. A vegades els autors tenen grans idees però no són realistes a nivell de producció. I no estic parlant de masses d’actors extra o efectes extravagants . A vegades elements com, per exemple, un cotxe de policia poden deixar bloquejada la producció d’un curt. La idea del mètode és passar totes les fases de la producció. L’esquema de conflicte ens ajuda a crear un conflicte que estigui al nostre abast a nivell de producció.

L’esquema conflicte ens demostra dues coses: La primera és que si tens un conflicte tens una història i la segona és que per moltes variables que tingui una història hi ha uns mecanismes comuns que són necessaris per totes elles.

Les “variables” d’una història, les particularitats com ara  els valors, el punt de vista, el context socio-econòmic, el context cultural, bé, tot allò que fa única una història, de poc ens servirà si no utilitzem correctament els mecanismes del drama.

“Els mecanismes del drama” podria prou ser el títol d’una col·lecció de llibres però permeteu-me simplificar-los en dues directrius: Que hi hagi conflicte i que sigui l’acció qui faci tirar la història endavant. Per molt brillants i documentades que siguin les “variables” d’una història si no impliquen conflicte i si no són exposades com a fets(accions), no ens serviran de gaire.

Així doncs, l’esquema de conflicte ens allibera de pressió creativa i ens proporciona un mecanisme senzill que ens assegura un conflicte fàcilment convertible en un seguit d’accions.

Normalment, per què és lògic i normal, els creadors es perden en les variables. Aquest no és l’objectiu del mètode estrips. El mètode estrips pretén posar-nos a prova en totes les habilitats necessàries per crear una història audiovisual. Si no disposéssim de l’esquema de conflicte perdríem massa estona en la creació de la història. El què fa única una història són els “detalls” com les biografies dels personatges, el context històric, social etc. però per practicar el drama pur ens hem d’oblidar d’aquesta part. Ens hem de centrar en el conflicte i les accions.

L’esquema de conflicte ens garanteix la matèria prima del drama. Partint d’aquest conflicte original fàcilment podrem imaginar una seqüència d’accions que ens portin a un desenllaç. Això és el què volem practicar aquí i no, per exemple, el desenvolupament de personatges. Aquí l’aprenentatge és, sí! digueu-me pesat, hi ha d’haver conflicte i la història s’ha de moure sempre endavant a base d’accions. Res de floritures ni de xerrar massa.

L’esquema de conflicte és la síntesi del conflicte narratiu bàsic. No ens cal res més. Aquest esquema és la mínima expressió del conflicte necessari per crear una història: Un triangle humà d’interessos enfrontats.

Si som capaços de valorar com un conflicte de variables absurdes es pot convertir en una història, aprendrem a ser molt més exigents quan les variables siguin el fruit del nostre esforç i dedicació intel·lectual. Dit d’altra manera, un cop ens hàgim adonat que es pot crear drama “amb una canya i una espardenya” i siguem capaços d’aplicar aquesta austeritat als nostres projectes, haurem fet un gran pas endavant.

El conflicte és la base del drama i l’acció és el què el fa moure endavant.