Estrips (part2)

Un cop tenim tots els ingredients de la recepta apunt, arriba l’hora de començar a cuinar el nostre drama. Podeu refrescar els passos previs del mètode estrips abans no continueu llegint però, a grans trets, hem escollit cadascun dels elements que conformen l’esquema de conflicte. És a dir, hem triat tot allò que serveix per crear la base d’un conflicte: Protagonista, antagonista, aliat, les motivacions d’aquests dos, localitzacions i elements extres de producció.

El mètode estrips ens “allibera de la càrrega” de la creació narrativa i ens obliga a centrar-nos en la representació del drama. Que estiguem alliberats de la càrrega narrativa no vol dir, però, que la nostra creativitat se’n pugui anar de vacances. Els resultats dels sortejos, en molts casos, ens exigiran esforços enormes per tal de donar un mínim de coherència al nostre conflicte.

Els sortejos solen donar resultats rocambolescos amb els quals haurem d’enfrontar-nos. Un cop més, la pràctica ens demostrarà que el què fa tirar les histories endavant és el drama, el conflicte. Els altres elements fan més o menys memorable una història però el combustible bàsic és aquest: El conflicte.

Així doncs ara ens hem de centrar en decidir “què passa”. Un extra que acostumo a recomanar a la gent que utilitza aquest mètode per primer cop és el de “cinema mut”, és a dir, que l’obra no tingui so.

Decidir crear una obra muda, per una banda ens allibera de l’exigència de tenir un so correcte i per l’altre, la més important, és que ens força a centrar-nos en les accions. Això és molt poderós i enriquidor com a exercici, ja que un dels grans trets diferencials de l’escriptura de guions vers la resta de gèneres i formats és que l’escriptura de guions ha d’estar centrada en l’acció. Així doncs, si ens imposem la limitació de no utilitzar so ens forçarem a explicar la nostra història en accions.

Bé, així doncs, la tasca que ens ocupa ara és la de concebre una sèrie d’accions que ens portaran a un desenllaç. És una bona pràctica, com quan un es posa a escriure un guió, saber com acaba tot plegat. Sí, decidir quin és l’esdeveniment culminant de la història és la primera discussió que haurieu de tenir els membres del grup. El desenllaç és l’únic ingredient que us faltava per posar-vos a dissenyar la seqüència d’esdeveniments (escenes) que explicaran la vostra història.

Un cop tingueu el desenllaç ja us podreu centrar en crear totes les escenes que ens hi porten. Certament crear escenes tindrà una sèrie de normes bàsiques que caldrà respectar però en aquest punt el què has de tenir clar és que cal decidir un desenllaç i totes les escenes prèvies que ens hi porten.