Estrips (part 1) 2


Estrips és un mètode d’entrenament col·lectiu a mode de joc que posa a prova les principals aptituds necessàries per la producció audiovisual. Les competències que enfortirà el mètode estrips són: Comprendre els mecanismes bàsics del drama en la narrativa, treball col·laboratiu en processos creatius, agilitat i desinhibició en els processos creatius, tasques de pre-producció audiovisual, tasques de producció audiovisual i tasques de post producció audiovisual. La distribució, part vital del procés de creació audiovisual , queda fora d’aquest exercici.

Estrips consisteix en escriure una serie d’elements en petits estrips (retalls) de paper i fer una sèrie de sortejos que ens permetran omplir un esquema base que ja ve donat. A partir d’aquest esquema es crearà un borrador de guió que serà desenvolupat durant la pre-producció i producció de la peça. És molt important tenir clar en tot moment que l’exercici no és un mitjà per assolir la creació d’una petita peça audiovisual sinó que aquesta petita peça audiovisual és el pretext per passar per tot el procés de producció. En aquest cas la finalitat és el fet de crear i no la creació mateixa.

Després de la introducció i un cop tots els membres del grup tenen un coneixement bàsic sobre la naturalesa del drama, se’ls presenta l’estructura del mètode. Aquesta estructura consta de 7 espais que caldrà omplir de manera atzarosa amb elements escrits pels participants de l’activitat. Sempre tenint en compte la disponibilitat real dels elements a escriure, es repartirà paper i retoladors per a tothom i es procedirà a crear els “sacs de sorteig”. Cada sac es correspon a un dels 7 espais de l’esquema base. Cal dir que hi ha variants del joc però aquí explico la versió original, la primera que cal practicar.

Cada un d’aquests sacs suposarà una sessió de brainstorming. En aquesta sessió de brainstorming les persones escriuran els elements en un paper, l’arrugaran i el llançaran al centre de la taula. És molt important que tothom disfruti de l’experiència i es centri en aportar elements per l’esquema, en aquesta fase la mentalitat ha de ser de brainstorming. Hem de ser dinàmics, ràpids i no caure en l’error de pensar massa. Cal pressionar amistosament les persones de grup que tendeixin a participar poc. Tothom ha de perdre la por. Tota aportació és vàlida. Ser capaç d’opinar és una qualitat necessària pel treball en grup.

mètode estrips

Esquema base del mètode estrips

Els números de l’esquema responen als següents elements:

1- Protagonista

2- Antagonista

3. Aliat del protagonista

4- Què enfronta a protagonista i antagonista?

5. Què uneix a protagonista i aliat?

6- En quina/es localització/ns transcorre l’acció?

7- Condicionants extra

1. El protagonista

Per aquest sac els participants hauran d’escriure en estrips de paper personatges que podrien ser el protagonista d’aquesta història que tot just comencem a crear. Es tracta de ser dinàmics però realistes. Si no tenim cap avi entre els participants no serveix de res introduir “vell vagabund” en el sac del protagonista. Super important: Només es poden escriure coses que es tinguin a mà o es puguin simular en el moment de l’activitat. Exemples: ni-ni, boletaire daltònic, una comercial de bolígrafs de tinta ecològica, vampir hipocondríac.

2. L’Antagonista

Per aquest sac hem d’escriure propostes de personatge pel que haurà de ser el nostre dolent. Recordeu, una peli és tant bona com dolent és el seu dolent. Exemples: Banquer, polític corrupte, professor de country.

3.  L’Amic

Aquesta persona és aquella que ajudarà el nostre protagonista a assolir el seu objectiu. Exemples: Llenyataire, repartidor de pizza, recepcionista, ni-ni.

4. Què els enfronta?

En aquest sac hi posarem tot de motius pels quals el dolent és el dolent. Per quin motiu o com l’antagonista vol fer mal al nostre protagonista? Exemples: Li vol prendre la feina, es va ficar al llit amb la seva parella, li vol prendre una cosa que té.

5. Què els uneix?

Aquí hi posarem quin llaç emocional hi ha entre el protagonista i el seu aliat. Per què és el seu aliat? Per què l’ajuda? Exemples: L’estima, és el seu pare, és el seu mestre de kung fu.

6. Localitzacions

Aquest sac està destinat a escollir on transcorrerà l’acció. Partint de les localitzacions que tinguem disponibles en aquest moment caldrà ser imaginatius i imaginar localitzacions possibles. Exemple: Lavabo públic, sala d’espera, banc del parc.

7. Extres

Aquest sac és opcional i pot recollir exigències tècniques o narratives que s’hagin de complir. Exemples: És cine mut, és en blanc i negre, al final era tot un somni, ha de ser un pla seqüència…

Bé, un cop hem realitzat aquestes set sessions de brainstorming procedirem a fer el sorteig. Un cop tinguem l’esquema complet, ja podrem canviar de fase.

Aquest és l’esquema que hem creat amb l’Ares, la Cèlia, la Noelia i la Nora

CompartirTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone