Fragmentació: Mal d’Android 3


Els motius pels quals els Iphone reben més i millors aplicacions que els dispositius Android són dos: Una qüestió de mercat i una qüestió de comoditat productiva. Els productes d’Apple són robustos i potents ja que són concebuts com un tot de software i hardware. És a dir, el sistema operatiu i la maquinària són dissenyats i creats com un tot. El sistema operatiu està fet per fer funcionar correctament la maquinària escollida i la maquinària escollida “obeeix” a la perfecció el sistema operatiu. Pels creadors d’aplicacions, aquest és un marc estable i còmode que els permet centrar tots els seus esforços en el nucli de funcionalitat de la seva aplicació.

D’altra banda, en sistemes com Android o Windows, el sistema operatiu és genèric i qualsevol fabricant pot utilitzar-lo per fer funcionar el seu propi maquinari. Això implica que quan parlem d’Android estiguem parlant d’un gran volum de maquinari divers i de múltiples versions d’un mateix sistema operatiu a satisfer. Pels creadors d’aplicacions això és un mal de cap afegit tant a l’hora de crear la seva aplicació com a l’hora de fer-ne un negoci.


Quan els desenvolupadors afronten la creació d’un producte per Android es troben que la seva aplicació, ja de naixement, ha de triar entre satisfer tots els usuaris d’Android o aprofitar les possibilitats més noves que ofereix la darrera versió del sistema operatiu. En el cas d’aplicacions per la creació de vídeo la decisió és clara, cal apostar per la darrera versió d’Android (Lollipop). I aquí no acaben els “peròs”. Un cop han decidit prescindir dels usuaris amb versions antigues d’Android es troben que el què funciona correctament en un Nexus 6 pot no funcionar en un Galaxy S6 o en un OPO. Així doncs, arriben a menys gent i tenen més mal de caps per satisfer els requeriments específics de cada un dels dispositius. És per aquest motiu que trobem tantes aplicacions que graven en 4K amb el Nexus però no amb el Galaxy o graven en RAW amb l’OPO però no amb el Nexus, etc.

Fins a la darrera versió d’Android, les aplicacions de fotografia i vídeo d’Android no podien competir amb les d’IOS. El software no era capaç de donar-nos el control necessari sobre el hardware, traduït: Les Apps no podien fer treballar la càmera dels mòbils com era necessari. Això amb l’Android Lollipop ha canviat i ara Android està en condicions tècniques per veure néixer aplicacions per produir vídeo de qualitat. El problema que tenim és que Android no és un marc realment ideal pels creadors d’Apps i són ells, amb la creació de programari, els que han de convertir els dispositius Android en dispositius capaços de crear continguts audiovisuals professionals.

“Mentre que un 78% dels dispositius IOS funcionen amb la darrera versió d’aquest sistema operatiu, només un 3% dels mòbils Android funcionen amb la Lollipop”

Més enllà d’hipòtesis sobre si l’usuari d’IOS és un target més predisposat a pagar o no, el què està clar és que els creadors d’aplicacions afronten un mercat molt més uniforme treballant en IOS que no pas treballant en Android. Només cal mirar les estadístiques oficials de versions existents en el mercat per fer-nos una idea de fins a quin punt està fracturat el mercat Android i fins a quin punt és uniforme el parc de mòbils IOS. Mentre que un 78% dels dispositius IOS funcionen amb la darrera versió d’aquest sistema operatiu, només un 3% dels mòbils Android funcionen amb la Lollipop.

 

Percentatge de dispositius Android segons versió

Divisió del parc de dispositius Android segons versió de sistema operatiu. Font: Android Developer Center

Aquí podeu visualitzar la divisió del parc de mòbils Android. Com podeu comprovar, les versions 4.X.X són les que dominen el mercat.

Divisió del parc de dispositius IOS segons versió de sistema operatiu

Divisió del parc de dispositius IOS segons versió de sistema operatiu. Font: Apple Developer Center

En el cas d’Apple, només un 22% dels dispositius utilitzen versions antigues del sistema operatiu. Aquí podeu consultar les estadístiques.

Per tant, quan diem que la fragmentació és el gran mal d’Android volem dir que Android no és un sistema uniforme i que dins d’ell mateix trobem moltes variacions tant en versions de sistema operatiu com en dispositius. La naturalesa d’Android permet als consumidors tenir disponibles dispositius molt diversos a preus molt diversos, però implica que els creadors d’aplicacions es troben que Android no és un mercat únic sinó un grup de nínxols excloents entre ells. El què és interessant pel consumidor és un infern pel desenvolupador.

A diferència d’Apple, que crea dispositius i sistema operatiu, la uniformització del mercat Android està en mans de múltiples actors. Qui decideix si el teu mòbil és d’una versió d’Android o una altra és el fabricant del mòbil i no pas Google. Aquest fet no ajuda a unificar el mercat. D’altra banda, Android és de codi obert i “qualsevol boig informàtic” pot posar-se a crear un “ROM” personalitzat pel teu mòbil (Breument: els ROMs són versions modificades del sistema operatiu d’un mòbil). En aquest espai per l’experimentació que neix del mateix lloc on ho fa el problema de la fragmentació, és on veig Oportunitat i no Amenaça. Certament la fragmentació està allunyant molt talent desenvolupador d’Android però a l’hora en pot atreure molt d’altre.

Conclusió

Aquest és el panorama tecnològic sobre el qual han aparegut i apareixeran les eines que canviaran la creació de vídeo per sempre: IOS és un entorn molt més atractiu pels desenvolupadors que no pas Android i això provoca que les millors aplicacions apareguin exclusivament per IOS. Tot i que amb la darrera versió d’Android els desenvolupadors ja poden plantejar-se de crear aplicacions igual de potents que amb IOS, el poc atractiu del mercat Android, degut a la seva terrible fragmentació, provocarà que les grans aplicacions de producció audiovisual hi arribin en comptagotes.

Definitivament, l’ecosistema d’aplicacions per la creació de vídeo existents avui en IOS és espectacular. Però, amics, quan parlem d’Android estem parlant de Google. Si la meva aposta per la creació de continguts audiovisuals amb dispositius mòbils hagués d’acabar ara mateix, possiblement llençaria el Nexus per la finestra i marxaria corrent a comprar-me un Iphone. Però això no és així i les possibilitats per la innovació (tant en hardware com en software) i la creació de plataformes al núvol que ens garanteix Google són el que em fan apostar clarament per Android.

Ep! però no sóc cap fanàtic, entenc al 100% els motius que porten la majoria de gent a apostar per l’atractiu i potent ecosistema IOS alhora de crear vídeos amb el mòbil.

CompartirTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone
  • ibesora

    I les eines! Fins fa pocs mesos la plataforma de desenvolupament d’Android era una versió no gaire bona de l’eclipse (que deu ser dels entorns de desenvolupament més odiats arreu…) mentre que l’xcode d’apple sempre ha estat molt i molt robust. En això apple també va un pas per endavant.

    • Vicenç Sallés

      Però vaig llegir que l’Android Studio és força ben parit, no? Me’l vaig baixar per mirar-lo però com que no sé res de java em vaig quedar força igual… L’has provat Isaac? Què et sembla?