L’home orquestra


L’impacte que l’equipament lleuger ha tingut en la producció de continguts de no ficció és innegable. Para’t a comptar quants dels continguts audiovisuals que veus en un butlletí informatiu televisiu o en un portal de notícies són produïts amb un dispositiu mòbil.

Fixa’t en la font de la majoria de continguts informatius que consumeixes sobre zones de conflicte o desastre, són tots gravats amb mòbil; “els de la tele” arriben quan ja ha acabat tot. El mòbil permet que els testimonis, o protagonistes, de qualsevol fet puguin documentar-lo de manera senzilla.

Coincidirem en opinar que el valor d’aquests continguts generats amb el mòbil és l’atzar (o la mala sort més aviat) de trobar-se en un lloc concret en el moment adequat.  Decidir a passar-se la vida passejant amb el mòbil apunt de gravar qualsevol desgràcia que ens passi a la vora no és un bon pla de producció.

Que em corregeixi algú si m’erro, però crec recordar que els primers en utilitzar el model d’home orquestra anglosaxó van ser els de l’ACN.  Allò que una sola persona fes fotos, gravés vídeo, so i redactés era una cosa trencadora aquí. A Estats Units feia temps que havien començat a fotre al carrer els editors de vídeo: “Un tio que edita i prou no ens serveix”. Els de TVE encara van el càmera, el de so i el periodista…

“Hi ha uns mínims de so, imatge, narrativa i producció però una sola persona els pot satisfer”

El punt que persegueixo remarcar és el fet que si l’exigència de valor de producció no és molt alta, una sola persona pot assumir-la.  Està clar que una persona sense formació (no estic parlant de 4 anys, ni de 3 + 2, o del què decideixi el buròcrata de torn, parlo de coneixement aplicat) no pot generar un contingut mínimament satisfactori.  Hi ha uns mínims de so, imatge, narrativa i producció que cal satisfer. Això o estar de “sort” i que passi alguna cosa molt terrible a prop teu.

D’altra banda, una persona amb un mínim de formació, un dispositiu mòbil i un micròfon pot crear continguts d’alt valor. La integració de processos que permeten els dispositius mòbils i l’emmagatzematge al núvol fan que em plantegi la vigència del terme “home orquestra”. Home orquestra és una persona que representa diversos rols… En molts casos de la no-ficció no estem parlant de molts rols sinó de un de sol. Avui ja és possible gravar amb el mòbil continguts de qualitat.

“Una persona amb un mínim de formació, un dispositiu mòbil i un micròfon pot crear continguts d’alt valor”

Així doncs, desaprendre una mica de tot allò que sabem sobre producció audiovisual per observar i entendre quin és el fluxe òptim de producció segons els recursos actuals és un “must” ( que diuen els anglesos…) per a tots nosaltres.

CompartirTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone