La continuïtat o raccord 1


La continuïtat o ràcord (raccord en francès) és el conjunt d’elements que donen coherència a una seqüència de plans i eviten trencar la il·lusió de imatge continua. Quan un seqüència està mínimament ben muntada dóna sensació de ser una sola peça, una sola unitat de sentit.

 

A vegades, però, hi ha elements que poden trencar la coherència d’aquesta unitat i posar en perill la màgia de la sensació de continuïtat. Per exemple, l’actriu A surt al principi de l’escena amb el cabells recollits en una cua i al cap d’uns quants plans, dins de la mateixa escena, la veiem que duu un monyo. L’actriu A té el cambrer dret a la seva dreta, i en el contra-pla apareix a la dreta. La llum té un to taronjós de cap vespre i en un pla es veu llum clara de dia. Etc.

Hi ha altres elements de continuïtat. De fet, podem dividir la continuïtat en les següents categories:

 

  • Continuïtat de contingut
  • Continuïtat del moviment
  • Continuïtat de la posició
  • Continuïtat del temps

 

La continuïtat de contingut fa referència a l’aspecte dels elements en pantalla. La continuïtat de contingut fa referència a tots els elements que apareixen en pantalla: Des del decorat al pentinat dels actors, passant per la seva roba o els elements decoratius.

 

La continuïtat de moviment està molt relacionada amb l’eix d’acció. De l’eix d’acció ja en parlarem un altre dia. Per entendre’ns ara, direm que, per exemple, la velocitat i la direcció de moviment dels elements que apareixen en pantalla han de ser coherents. Per exemple, si l’actor A surt per la dreta de la pantalla corrent a velocitat x i en el següent surt corrent a la velocitat x-100 el muntatge quedarà estrany. Igualment que si un personatge surt per la dreta de la pantalla i a la següent camina cap a l’esquerra, estarem donant sensació de què torna enrere.

 

La continuïtat de posició és la que relacionem amb la posició dels elements dins del quadre. Parlant fàcil: Que les coses estiguin tota l’estona al seu lloc. Per exemple, que els actors o els decorats no canviïn de lloc per art de màgia. Això també pot confondre els espectadors.

 

Finalment la continuïtat de temps tracta de ser coherents amb el tractament del pas del temps. Amb el cine manipulem el temps: El comprimim, l’expandim, el retallem, el fem saltar endavant, el fem saltar endarrere. Manipulem el temps però ho hem de fer amb coherència i donant suficients pistes als espectadors per tal de no confondre’ls.

 

En resum, la continuïtat és tot allò que hem de tenir en compte quan gravem i que potencialment ens pot donar problemes a l’hora de muntar. Gravar un gran pla amb el mòbil no tindrà cap mèrit si tenim problemes de continuïtat amb els plans que el precedeixen i el segueixen. Trencar la continuïtat és la manera més lamentable de trencar la immersió de la persona que està vivint la historia que li expliquem.

 

Hem de gravar sempre pensant en el muntatge.

CompartirTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone