Les pàgines de Facebook ja no serveixen (?)


L’1 de gener van entrar en vigor les noves condicions legals de Facebook. El principal element que n’han destacat els experts és l’ús dels sensors dels nostres mòbils que ha començat a fer l’aplicació de Facebook. Ras i curt, com ja feien Apple i Google, Facebook ha començat a emmagatzemar informació d’on anem i quan hi anem. Lògicament, aquesta informació passarà a estar a disposició dels anunciants. Aquest no és, però, el motiu d’aquest escrit. Escric aquest text per què la funció de les pàgines de Facebook ha canviat molt.

Aviat farà tres mesos que Facebook va publicar una declaració d’intencions respecte el contingut generat per les Fan Pages: Es limitarà encara més el seu abast. Aquest avís, lligat amb la nova ofensiva “recaptatòria” d’informació personal, podria ser entès com un nou impuls a l’afany d’enriquiment de Facebook… Més enllà de deixar verd Facebook, però, mirem què diuen i com ens afecta tot això que ja està vigent des de l’1 de gener.

“Més enllà de deixar verd Facebook mirem què diuen i com ens afecta tot això que ja està vigent des de l’1 de gener”

L’anunci fet per Facebook respecte el contingut de les Fan Pages segueix la línia editorial del discurs que van començar a fer el juny de l’any passat. En aquell text explicaven el perquè els continguts de les nostres fan pages no arribaven a tots els nostres seguidors. L’explicació, molt raonable, és que el timeline (la línia del temps, el què veu cada usuari quan entre a Facebook) és un espai competitiu. Un espai competitiu perquè cada vegada hi ha més continguts que “hi volen aparèixer”. De mitjana, diuen, cada vegada que un usuari accedeix a Facebook té 1500 històries (és com Facebook anomena els continguts) pendents de visualitzar. Òbviament, els usuaris no en veiem tantes, de fet, en veiem un percentatge cada cop més petit perquè cada cop seguim més coses.

“Cada vegada que un usuari accedeix a Facebook té 1500 històries pendents de visualitzar”

Facebook ha deixat clar que no vol fer com altres (es refereixen a Twitter) que mostren tot el què passa. Diuen que ells només volen mostrar les coses més rellevants i, per tant, decideixen què veiem i què no veiem. Com ho decideixen? Doncs com Google decideix quina resposta ens torna quan fem una cerca: Amb un algoritme.

És en els paràmetres d’aquest algoritme on hi ha tota la polèmica i totes les teories de la conspiració. Com sap Facebook què és més rellevant per a qui? Per què si tinc 1500 coses pendents de veure sempre veig les de la mateixa gent? Pot manipular-me Facebook mostrant només determinades coses? Aquestes preguntes donarien per un post sencer… Però no les plantejo ara per atiar la desconfiança, les plantejo per què és en aquest context on han d’encaixar els continguts que distribuïm a través de la nostra pàgina de Facebook. Val la pena crear uns continguts que potser arriben a la gent o potser no?

L’anunci fet a mitjans de novembre porta més enllà el concepte de la timeline com “espai competitiu” i es centra en anunciar que es regularan dràsticament els continguts generats per les pàgines de Facebook. Facebook al·lega, i té raó, que les moltes pàgines de Facebook no comparteixen continguts rellevants sinó mera publicitat. En el comunicat queda clar que volen eliminar aquest comportament i assegurar-se que si algú vol fer publicitat a Facebook la pagui. Hi ha tres tipus de missatges que si publiquem no arribaran a ningú:

1. Missatges que cridin a comprar un producte o descarregar-se una app.
2. Promocions i concursos “descontextualitzats”.
3. Missatges que tinguin el mateix contingut que anuncis publicats.

La pregunta que queda de nou a l’aire és: Com decidirà Facebook quan un missatge compleix aquests requisits? Com funcionarà l’algoritme? Aquí és on neixen totes les suspicàcies. Sigui quin sigui el criteri de Facebook, el què està clar és que el timeline dels usuaris de Facebook ha esdevingut un canal saturat i Facebook està mirant de posar-hi ordre.

“el timeline dels usuaris de Facebook ha esdevingut un canal saturat”

Deixeu-me, ni que sigui per un moment, fer d’advocat del diable. Facebook sap que el timeline dels seus usuaris està completament saturat i està maldant perquè aquest canal no es converteixi en un torrent de brossa. En el moment que un usuari entra a la seva timeline de Facebook i no veu res que sigui del seu interès, en aquest moment Facebook està començant a morir. La seva preocupació és crear un algoritme que satisfaci els usuaris i els entregui els continguts que desitgin veure en aquell moment. Així satisfan els usuaris. (Aquí ja deixo de fer d’advocat) I són els usuaris satisfets els que continuaran compartint la seva informació personal per tal que Facebook la pugui vendre als anunciants i pugui continuar fent els seus dinerons. Resumint, Facebook ha d’evitar el morir d’èxit. Facebook ha de posar ordre a una quantitat ingent d’informació i si de pas pot fer més diners, millor que millor.

“En el moment que un usuari entra a la seva timeline  i no hi veu res d’ interès  Facebook està començant a morir”

Nosaltres com a “anunciants” o comunicadors de continguts no podem culpar Facebook per les seves polítiques. Nosaltres ens hem d’adonar que Facebook ha esdevingut un canal saturat i que el què ens pot donar és el què et pot donar qualsevol canal saturat: Massa competència. L’era d’or on créixer a Facebook era possible, ja ha acabat. No dic que Facebook no serveixi de res, només dic que Facebook ja no serveix com a canal de creixement. Ja no.

Article inicialment publicat a medium.

CompartirTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone