Què és el MOJO?


La manera de transmetre la informació ha canviat: Ha canviat la manera que tenim de consumir-la, ha canviat la manera de transmetre-la i han canviat els canals a través dels quals fem les dues coses. L’hegemonia que tenien els mitjans de comunicació sobre aquests processos ha minvat notablement. El model de negoci i el paper social dels mitjans de comunicació s’han vist fortament sacsejats. L’ofici de periodista està en un procés de profund replantejament.

La immediatesa d’Internet, l’aparició de l’usuari amb veu pròpia en detriment de l’espectador passiu, els ciutadans “connectats 24/7”, la constant millora de l’ample de banda dels dispositius mòbils i la seva increïble potència, són elements que convergeixen en l’aparició d’aquesta disciplina anomenada MObile JOurnalism (MOJO).

Qualsevol persona equipada amb un mòbil o tablet pot convertir-se en molt més que una font primària de qualsevol esdeveniment noticiable pel simple fet de trobar-se al lloc i al moment adequat. Aquesta realitat ha donat peu a conceptes com ara el Citizen Journalism (periodisme ciutadà) que alguns països profundament antidemocràtics ja s’han afanyat a perseguir. No parlo de la Xina o Rússia, parlo d’Espanya. Al mateix temps que molts ciutadans sense formació, però equipats amb dispositius electrònics potents, es convertien en periodistes ocasionals, molts periodistes de formació se n’estan adonant que equipats, tan sols, amb un dispositiu mòbil poden portar el seu ofici a un nou nivell. El Mojo (Periodisme Mòbil) ja és aquí per alguns i està començant a arribar per a molts.

Les noves oportunitats que ens brinden les aplicacions connectades al núvol i la gran qualitat de les càmeres dels smartphones converteixen els dispositius mòbils en autèntiques estacions de treball pels periodistes. Amb el mòbil es pot escriure, fotografiar, gravar vídeo, editar-lo i, el més important, compartir-ne els resultats amb el món de manera immediata.

La versatilitat dels dispositius mòbils en mans de persones capaces de transmetre històries són una esperança per retornar els periodistes al seu lloc: Al carrer a prop de la gent i les notícies. El periodisme gandul de còpia-enganxa de despatx és cada cop menys creïble i atractiu; i l’acció dels usuaris el convertirà, tard o d’hora, en una ridícula cosa del passat. Com la Cherry Coke.

Rory O’Connor explica en el seu llibre “Friends, Followers and the Future” que va ser al 2009 quan realment es va adonar de l’abast de l’impacte que tindrien les xarxes socials en la societat. Ho va fer durant l’accident aeri al riu Hudson de Nova York quan, de sobte, es va adonar que estava seguint “l’última hora” del succés a través de Twitter i no a través dels mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació no feien sinó confirmar allò que ella ja feia estona que havia llegit a Twitter.

Els mòbils, amb les seves potents càmeres i les seves fantàstiques aplicacions, es converteixen en autèntiques estacions de treball. Twitter va ser el primer avís, però les possibilitats audiovisuals que ens plantegen avui els mòbils obren la veda per la creació de continguts de gran valor i impacte. Una persona amb un terminal mòbil a la butxaca i una visió clara al cap té tot el què necessita per crear i transmetre una notícia. És inèdit, és fascinant.

La creació de continguts audiovisuals (no casuals) amb dispositius mòbils s’està disparant. Es generen continguts fantàstics. La comunitat online es mostra activa entorn el hashtag #MOJO i en una creixent constel·lació de blogs i portals web. Els desenvolupadors i emprenedors també hi fan la seva i no hi ha dia que no apareguin informacions sobre noves apps o accessoris que converteixen un smartphone en un estudi de producció audiovisual.

A diferència de la creació de continguts de ficció, el Periodisme Mòbil és avui una realitat. Una realitat incipient però que marca tendències de manera desacomplexada i contundent. Lluny de ser una moda passatgera, el MOJO, té tots els elements per la constatació d’un canvi d’era.

El MOJO és una bona notícia pels periodistes però una gran notícia per la societat. L’aparició de dispositius i programaris cada cop més potents faciliten la possibilitat de l’aparició d’un nou periodisme dinàmic, pròxim, veraç i immediat que s’aproxima a la visió romàntica que molts periodistes tenen de la seva professió.

CompartirTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on FacebookEmail this to someone