Les tres grans tècniques de gravació

A l’hora de plantejar-nos la gravació d’una historia hem de decidir quina o quines tècniques de gravació utilitzarem a cada escena. Normalment la gent acaba agafant preferència per una tècnica o altra però, com veurem, alguns casos usar una tècnica o altra ens pot estalviar molt de temps. Mai hem de perdre de vista el nostre únic objectiu: Transmetre una història. Tot allò que no contribueixi en aquest fi ha de ser erradicat dels nostres plans de producció.

Així doncs, alhora d’escollir quina tècnica utilitzarem per gravar la nostra història ho farem pensant: Quina de les tècniques disponibles, sempre segons els recursos reals disponibles, és més eficient per tal d’assolir l’objectiu d’explicar la història? O dit d’altra manera, què ens permetrà gravar allò que hem decidit que explica millor la nostra història de manera més ràpida i amb menys esforços?

Les tres principals tècniques són: L’escena màster, l’ encavalcament i el multi-càmera. Decidir quina de les tres tècniques utilitzarem defineix com encararem la planificació de la sessió de gravació.

L’escena màster consisteix en gravar tota l’acció de manera continuada des d’un sol punt i, a continuació, gravar tots aquells recursos necessaris per expressar allò que busquem: Primers plans, plans detall, contra-plans etc.

L’encavalcament es basa en gravar l’acció per trams gravant una mica abans i una mica després del “punt de tall” per tal de facilitar el posterior muntatge.

El multi-càmera , o diem multi-mòbil?, consisteix en gravar l’acció amb diverses càmeres de manera simultània donant cobertura a tots els “punts d’interès” de l’escena.

Podeu trobar-vos amb gent, a qui no discuteixo pas, que us diguin que el multi-càmera no és una tècnica si no la variant d’una de les 2 tècniques principals, ja que fent multi-càmera s’acaba utilitzant la tècnica de l’escena màster i o la tècnica de l’encavalcament. Cert, però són tals les particularitats de la planificació i l’execució del multi-càmera que prefereixo tractar-ho com una tècnica apart.

Ara la pregunta del segle: Quina tècnica és millor? Resposta del segle: Depèn.

La tècnica més utilitzada és, possiblement, la de l’escena màster tot i que per escenes d’acció, i sempre que un s’ho pugui permetre, el multi-càmera és el rei. L’encavalcament també té els seus avantatges en determinats moments on, per exemple, un actor té poca disponibilitat horària. Vaja, que amb aquest paràgraf ús vull dir allò tant odiós de “cada cas és un món” però no patiu, em mullo. Tinc una opinió personal molt forta en aquest sentit.

En el cas de la producció mòbil jo aposto clarament per l’ús del multicàmera, a poder ser, a mode d’escena màster. No dubtaria, però, a utilitzar tècniques d’encavalcament o plans recursos gravats en altres moments sempre que faci falta.